1. |
Així Va
03:29
|
|||
|
Tindre que avançar tot i no poder tirar, evite no pensar confondre el temps real
Sempre deixant-se portar, sóc jove i ja estic cremat
Em dedique a res avorrit i sense temps, el problema no és la vida, és l’orgull i la rutina
La superficialitat a les bodes a les modes a la música i al cole.
Dubtant de tot mentre volen les estreles, ja no em creuré la mentira que em rodeja
Que ençà no he perdut la insistència, alegria als moments que la vida planteja.
I així va, la vida, violència gratuïta
Hem mogut muntanyes per obrir-nos un camí
I així va, la vida, violència gratuïta
Que pensàvem ple de roses però era tarquim.
A l’imperatiu de lo econòmic en els supermercats
Tot ben calculat, no hi ha dret a triar, som cervells codificats
Obligat per l’estat de letàrgia mental, per coses no sabudes que m´han imposat
s’allunyen els somnis se’ls emporta el vent i no recorde gens de quan era un xiquet.
Dubtant de tot mentre volen les estrel·les, ja no em creuré la mentira que em rodeja
Que ençà no he perdut la insistència, alegria als moments que la vida planteja.
I així va, la vida, violència gratuïta
Hem mogut muntanyes per obrir-nos un camí
I així va, la vida, violència gratuïta
Que pensàvem ple de roses però era tarquim.
|
||||
2. |
||||
|
Torneu-mos el cap de Franco per favor
Que volem penjar-li una bandera de colors
Parlarem en valencià, el farem cantautor
El pintarem de negre i roig
Li farem dilatacions, li comprarem condons
Ja està bé de tanta repressió
Torneu-mos a Franco
Torneu-mos a Franco
Torneu-mos a Franco
Per favooor
Se farem unes glenxetes en el parc amb tu
Se farem uns canuts a la teua salut
Anirem de festival, pillarem molt de cristal
I ja saps que et toca pagar a tu
Et farem el monyo verd, a tu i al ministre Wert
Ja està bé de mala educació.
Torneu-mos a Franco
Torneu-mos a Franco
Torneu-mos a Franco
Per favooor
|
||||
3. |
Dins Del Foc
03:30
|
|||
|
Tots fluïm com un líquid molt ben planificat, hauràs de fugir si no ho vols pagar
És indiferent el que pugues pensar, comença de zero no tens cap on tirar
És inexistent la teua dignitat, és indiferent el que pugues demostrar
Si et toca fugir no ho podràs evitar, no et perdonarà la puta realitat.
I pensar qui controla eixa frontera i condemnar que el món es de tots
Començar per cremar tota bandera i sentir la pàtria dins del foc.
Els dies et pasen com un malson final, no ets benvingut ja ten pots anar
La pluja es barreja amb els teus llacrimals, no queden il.lusions no queda llibertat
És inexistent la teua dignitat, és indiferent el que pugues demostrar
Si et toca fugir no ho podràs evitar, no et perdonarà la puta realitat
I pensar qui controla eixa frontera i condemnar que el món és de tots
Començar per cremar tota bandera i sentir la pàtria dins del foc
Si cada dia gent fugis de més gent, que porten la faena de tornar a ser
Que viure no és un, ne són més, que polla fem!
Vivim la justícia dels conflictes d’interès
Que agafa recurs i deixa patiment interessos dels diners que deixen sense res
I sempre oblidat es el que perd, es el que perd.
I pensar qui controla eixa frontera i condemnar que el mon es de tots
Començar per cremar tota bandera i sentir la pàtria dins del foc.
|
||||
4. |
Despulla’m
02:55
|
|||
|
Has engendrat la màquina del temps, vols veure’ns callats, despullats, domesticats
per tornar a educar ments en règims, repressió i temor com fèieu abans
Adoctrinar-nos a base de por, callant arguments que no estan al guió
camuflades amb retòrica, ideologies que escarmenten llibertat a colps
Alça el puny en alt, no tingues por de caure’t al fang
les respostes de la vida quan et pares a pensar
i la solució, als problemes no és repressió
fermentar l’amor que vas buscar i no et van donar
Despulla’m, amordassa’m, fes de mi un ser inferior, que no aconseguiràs que el poble tinga por
continua violant llibertat d'expressió , si la tirania és llei ordre es la revolució
Caretes i disfresses que es mouen com a titelles, no hi ha identitat, no paren d’enganyar
Derramant la sang què un dia et van parlar, et faran callar la llibertat a colps
Alça el puny en alt, no tingues por de caure’t al fang
les respostes de la vida quan et pares a pensar
i la solució, als problemes no és repressió
fermentar l’amor que vas buscar i no et van donar
Busques poder-nos castigar que ens atemoresca poder lluitar
camuflat entre discursos carregats de formalitat
comunicació amb violència estem contra tu s’ha acabat la paciència
camuflant entre mentides la teua mentalitat.
Alça el puny en alt, no tingues por de caure’t al fang
les respostes de la vida quan et pares a pensar
i la solució, als problemes no és repressió
fermentar l’amor que vas buscar i no et van donar.
|
||||
5. |
Espavilàndia
03:13
|
|||
|
Al món dels espavilats tu naixes jutjat i és difícil avançar amb una identitat.
De la mà de donà tu vas jugant i vas farolejant i vas farolejant
I mentrestant les possibilitats , no són roïns si eres subordinat
Però al pensar en la nostra humanitat, em toca assumir que hi ha gent que pateix
I la igualtat es veu que mai ha estat, no ha participat en cap d’aquests combats
Un número assignat, un valor determinat, si tens poc vals poquet sinó tens res no vals.
Que el joc és molt roïn i damunt molt avorrit, no hi ha eleccions, triomfa el mentirós
Que les casualitats ens poden funcionar, un joc arriscat te poden encalar
Hi ha que enganyar, tots podem guanyar, hi ha que concluir que tots podem palmar.
Però saps que és el pitjor, que juguem entre nosaltres, al joc imposat pels pardalots de dalt
Ens fiquen la por per qualsevol racó, idees estratègiques per si se fartem.
I mentrestant les possibilitats , no són roïns si eres subordinat
Però al pensar en la nostra humanitat, em toca assumir que hi ha gent que pateix
I la igualtat es veu que mai ha estat, no ha participat en cap d’aquests combats
Un número assignat i un valor determinat, si tens poc vals poquet sinó tens res no vals.
Per què deixar que ens manipulen? Per què suportar patiment al teu voltant?
Per què deixar que ens manipulen? Estem al món dels espavilats
Sinó t’agraden les normes, ens hem de despertar ens hem de revelar
Fer caure els murs que ens controlen, a fer la mà jo no em vull callar.
|
||||
6. |
Reflexió
03:17
|
|||
|
Un altra volta la merda a la basura
Un altra volta mamprendre a començar
Tenim habilitats que es col·lapsen cada dia
La falta d’humiltat confundida amb energia
La realitat és que els actes contaran, la incapacitat em sembla tant trista
Falta d’emocions i falta d’expressions, per no parlar de la puta educació
La eufòria de tindre opinió si és ignorada per qui té decisió
De que serveix cridar si ningú t’està escoltant.
I jo no sé que collons fem la gent, s’ ajuntem i parlem i després ho enredrem
Les necessitats estan totes calculades per quatre empreses mecaguen deu
REFLEXIO no! Sinó eres com ells ja portes la lacra
REFLEXIO no! Sinó eres com ells prompte et faran fora
El problema es la pobresa si vius a la ciutat
El problema es la pluja si vius en un barranc
El problema són diners que no tens ni tindràs
El problema de deveres la nostra ment i au
I és que tinc gravat al cor una traïció, espere de la vida una nova melodia
Compartir amor en fieres tacats, aixina sí que agrada estar integrat
La eufòria de tindre opinió és ignorada per qui té decisió
De que serveix cridar si ningú t’està escoltant.
I jo no sé que collons fem la gent, s’ ajuntem i parlem i després ho enredrem
Les necessitats estan totes calculades per quatre empreses mecaguen deu
REFLEXIÓ no! Sinó eres com ells ja portes la lacra
REFLEXIO no! Sinó eres com ells prompte et faran fora.
I jo no sé que collons fem la gent, s’ ajuntem i parlem i després ho enredrem
Les necessitats estan totes calculades per quatre empreses mecaguen deu
REFLEXIÓ no! Sinó eres com ells ja portes la lacra
REFLEXIO no! Sinó eres com ells prompte et faran fora.
|
||||
7. |
Volar
02:54
|
|||
|
VOLAR
Per a poder viure bé necessite estar fresquet, trobar al cel un nou començament
On no queden enrere els tarongers, on no queden enrere els tarongers.
Per a poder viure bé necessite estar pendent, trobar als ulls un món sencer
On els mòbils exploten i som sincers, on les modes exploten i som sincers
Necessite inventar-me, històries en essència viva,
Necessite donar-li cos al foc de la meua vida.
Per a poder viure bé, caminaré, evitant el vent de ponent
Que m’irrita la gola i els collons també
Perquè jo només vull que volar i volar i volar
Sentir el buit davall dels meus peus, pujar-me’n als núvols i deixar-me’n anar
Sense tindre que aterrar, asquejant la vida normal
Seré molt pessat com un gosset, enviaré a fer la mà els prejuicis de la gent
Tindre que explorar els meus sentits , seguiré buscant afectes i parides
Com un xiquet en vacacions d’estiu, com un xiquet en vacacions d’estiu
Guardar cada pensament per a poder saber que tu m’entens
Respostes incorrectes que em menegen els peus
Buscar la manera de no caure al fem, disfrutant de la vida i del moment
I eixes merdes, ja m’entens
Perquè jo només vull que volar i volar i volar
Sentir el buit davall dels meus peus, pujar-me’n als núvols i deixar-me’n anar
Sense tindre que aterrar, asquejant la vida normal.
|
||||
8. |
Desfici
03:10
|
|||
|
Enganxat a la desídia em perd el vici que m’agobia tot el dia
Estic perdut a una casa de pladur no sóc com tu.
I EL DESFICI M’ENTRA AL CAP I OBRI DE COLP LA NECESSITAT
Ja estic tardant en intoxicar-me o fer qualsevol animalà
I EL DESFICI M’ENTRA AL CAP I OBRI DE COLP LA NECESSITAT
Eixiré a passejar pel carrer, per a no estar pendent
Per descarregar el ambient, per no deprimir-me, per fer caminet
Per fer caminet, per fer caminet.
Estic estancat, desitge experiències que em facen curar
Semble perdut a una casa de pladur jo sóc com tu.
I EL DESFICI M’ENTRA AL CAP I OBRI DE COLP LA NECESSITAT
Vull sentir algo, quedar-me distret, aconseguir fer un KAME al vent de ponent
I EL DESFICI M’ENTRA AL CAP I OBRI DE COLP LA NECESSITAT
Eixiré a passejar pel carrer, per a no estar pendent
Per descarregar el ambient, per no deprimir-me, per fer caminet
Per fer caminet, per fer caminet.
De què val imaginar, si ja res de res és veritat
De què val imaginar, si no estic al teu costat
Si em pose a pensar, sòls veig merda al meu voltant rodant
De què val imaginar! De què val imaginar!!
Eixiré a passejar pel carrer, per a no estar pendent
Per descarregar el ambient, per no deprimir-me, per fer caminet
Per fer caminet, per fer caminet.
|
||||
9. |
Fills De Putes
03:41
|
|||
|
I de vegades entre tant, algunes coses van canviant
El món es mou i es desespera, mentre que els altres van cridant.
Si em resigne moriré però no t’espentaré
Ara ho veig més clar, si el problema es mesclar
La sang, la llengua, la cultura i l’esperma
Cap problema endavant, cap problema, cap problema endavant
I ja està bé d’estar tancats a un món quadriculat
La merda arriba fins els colzes, i no parem de netejar.
I cagat en la mare que els ha parit, no tingues por de pegar un crit
La vida es la mateixa tralla cada dia, però ací sabem portar-ho amb alegria
Potser amarga o dolça com les fruites, i també podem cridar FILLS DE PUTES.
Si els prejuicis van davant, apaga la llum i a fer la mà
Si els mitjans ens corrompen, i no deixen de manipular
Si la imatge que donem es dolenta i es corrent
La teua superioritat jo me la passe pel forat
Sinó seguim uns patrons establerts som uns il·legals irracionals
Tantes coses il·lògiques teniu, no se qui és l’anormal
I ja està bé d’estar tancats a un món quadriculat
La merda arriba fins les celles i no podem ni respirar
I cagat en la mare que els ha parit, no tingues por de pegar un crit
La vida es la mateixa tralla cada dia, però ací sabem portar-ho amb alegria
Potser amarga o dolça com les fruites, i també podem cridar FILLS DE PUTES.
Si et nuguen de peus i mans i et tapen la boca per no deixar-te parlar
Dirigir en aquest estat, és molt fàcil ens priven de la llibertat
Ens mourem per tot arreu, no seguirem obeint sense trellat
No té cap trellat, sense cap trellat
I cagat en la mare que els ha parit, no tingues por de pegar un crit
La vida es la mateixa tralla cada dia, però ací sabem portar-ho amb alegria
Potser amarga o dolça com les fruites, i també podem cridar FILLS DE PUTES.
|
||||
10. |
Esclaus
03:27
|
|||
|
De punt de partida la vida ja és purgatori que acaba avorrint
Gent encara amargà per no sentir-se bé és molt depriment
Sentir-se un gosset del sistema que caça els seus diners
Que et podreixes amb ells i involucra molt més
Paranoies que et faran ser cruel amb qui no ho mereix.
Sense futur no tenim forces, només gestionen la por no lis preocupa res bo
La solidaritat complicà de gestionar, la violència mental molt més fàcil d’aplicar.
I l’arrogància ens pega en la cara, s’intubem d’una manera que només som que matèria
I construir en el bon sentit, no ho podem oferir.
Però ja, ací ha anidat el granet en el cul, ací ha arribat l’energia positiva
I amb molta paciència anem a suportar, la seua violència
Sense futur no tenim forces, només gestionen la por no lis preocupa res bo
La solidaritat complicà de gestionar, la violència mental molt més fàcil d’aplicar.
Sucumbint a la mentira de cada dia
Insaciable es la vida de qui no estima
No hi ha forma en les accions
Mai trobe explicacions
No hi ha forma d’erecció
Mai trobe explicacions
Sense futur no tenim forces, només gestionen la por no lis preocupa res bo
La solidaritat complicà de gestionar, la violència mental molt més fàcil d’aplicar.
|
||||
11. |
Fantasia Sexual
03:18
|
|||
|
M´he comprat unes carxofes, eren de la marca ribuk
Portaven cordons de colors, no tenien molt de sabor
Les vaig a posar a bullir, a la gàbia del canari
El gos m’ha comprat el pienso perquè ell té més estalvis.
M’he comprat una milotxa, per a volar-la per Rocafort
M’he comprat una mistera pa cremar tota Burjassot
M’he apuntat a un curset, per aprendre a calar el cotxe
Jo ho faig molt bé, sobresalient.
M’he alquilat una casa, era l’esglèsia del poble
Per anar tots els diumenges a tocar les campanes.
I lo millor que hi ha per a apagar la llum,
és comprar-se una dolçaina i ficar-la per lo cul.
Fantasia sexual amb un filderam, que està rovellat i no para de plorar
No me suggerisques que me menge els flans, fantasia Sexual.
M’he comprat unes piles, he comprat una bolsa de plàtans
Les piles a la nevera, els plàtans a la butxaca
Me n’he anat a solfatar, sense primer berenar
I és que el fuagràs, és algo sagrat
M’agraden les freses amb un poal de sal, no em senten gens mal
Se m’ompli la boca de birles, Benicàssim em lleva la fam
Em lleva la fam, em lleva la fam fam fam fam fam fantasia sexual
M’he comprat unes pexugues pa tirar-les pel balcó, m’he menjat unes tisores
Tinc 4 contractures, al costat del seven-up,
Per culpa de les figues ara no cague gens mal
Fantasia sexual amb un filderam, que està rovellat i no para de plorar
No me suggerisques que me menge els flans, fantasia Sexual.
|
||||
If you like Aspart, you may also like:
Beer Breakfast Dungeness Crab - S/T
by Beer Breakfast Dungeness Crab
Smash your head on the snarling riffs and jagged-edged jamming of Philly miscreants Beer Breakfast Dungeness Crab.
go to album
Dead Cross, Retox, and Qui members dish out subversive hardcore with an indignant smirk; come for the riffs, stay for the synth experiments.
go to album
Jagged post-punk from Sydney captures the sound of the ’70s in its acute angled guitars and detacted vocals.
go to album
Gutsy rock & roll from this Brooklyn group bursting with hot-rodding riffs and snarling vocals, hearkening back to classic dark punk.
go to album
Taking cues from Midwestern emo and early ’10 pop punk, this Leeds, UK outfit are full of heart— not to mention hooks.
go to album
THE UNRAVELING OF PUPTHEBAND
by PUP
The Canadian pop-punk band deliver their biggest-sounding album to date, rooted in full-bodied production and cheery nihilism.
go to album
Halloween comes early with the raucous debut effort from Melbourne's Rot TV, a scuzzy horror-rock freak show in 12 parts.
go to album
